El CaixaForum o la Virreina

La difusió “falsa” d’un art elitista.

La nostra perspectiva de l’art influencia molt les nostres preferències al triar obres pel nostre objecte de crítica. Ha abarcat molt en el discurs institucions com el CaixaForum o la Virreina, però hi ha una gran diferència entre aquestes dues. Em disposo a posar en un marc crític el CaixaForum, a partir de la problemàtica actual del protagonisme que ha pres Barcelona com centre cultural i artístic. Indirectament entra en joc el debat de la posició de l’art institucional i la seva base inevitablement capitalista.

CaixaForum proporciona exposicions que asseguren un prestigi, són de qualitat per tota la base ecònomica. Es pot accedir fàcilment, però tens més opcions si formes part de la Caixa, d’un banc català d’una ideologia de dretes. Però també tenen més accès aquelles persones que són de Barcelona, evidentment tenen més privilegis aquelles que viuen a la ciutat, tot i que és un grup limitat el que va a gaudir d’una exposició d’art. Però el perfil de persona que veiem com a visitants d’una institució com el CaixaForum, van allà pel renom que té l’exposició, i aquest renom normalment es forma per una causa capitalista. Al sorgir d’un discurs capitalista actual, l’art és un art mercantil i vinculat a l’actualitat. Però discutirè això en línies posteriors.

La difusió de l’art i els events que hi ha a la ciutat no és del tot certa. La difusió es limita al cercle de Barcelona, i no tenen una intenció d’arribar al públic de fora de Barcelona. Veiem molt poca publicitat a les ciutats de la periferia, perquè importa més atraure la població de Barcelona i els turistes. S’ha d’assegurar una imatge cultural als estrangers que venen. No hi ha un difusió correcta encara que hi hagi els recursos per fer-la. Els diners aniran a centres que asseguren un interès, museus i centres que ja estan a una posició de poder i de reconeixement, com el CaixaForum. No es volen arriscar econòmicament invertint en el món de l’art. Es farà una difusió d’exposicions de l’art contemporani de Barcelona perquè és el centre més actualitzat, o és la idea que es vol transmetre, com la ciutat més avançada. Es manté una imatge de les ciutats de la periferia i el pobles com espai culturals més tradicionals i històrics, i els turistes van per aquest motiu, per conèixer millor la història de Catalunya. Barcelona és intrigant, és novetat.

Aquest art mercantil que he introduit anteriorment, faig referència a un altre motiu pel qual veiem multituds de persones en les exposicions del CaixaForum. És un art que es prefereix abans que exposicions menors, ja que són més prestigioses, asseguren una experiencia museística, però sobretot, perquè són populars. L’individu anirà on vagi la massa, hi ha una influència d’allò conegut i segur, ja que la massa no anirà a una exposició gratuïta que té lloc en un centre cívic o local. En les exposicions institucionals ja es sap que s’espera, com ara l’exposició del CaixaForum de “XIX, el segle del retrat”. En canvi és un risc atrevir-se a explorar altres tipus d’exposicions, que tenen un discurs darrere molt diferent. Però això no és un judici cap a l’art institucional només, sinò un anàlisi de perquè les persones de la periferia van abans al CaixaForum quan van a Barcelona, i no a un espai ric artísticament i gratuït com la Virreina. Reconegut el problema de que la periferia té moltes dificultats per tenir la mateixa atenció que Barcelona, el següent problema que requereix la mateixa atenció, o més fins i tot, és la perillositat de donar una imatge artística de Barcelona basada en un transfons exclusivament capitalista que silencia un art alternatiu que ens pot fer avançar realment socialment.