On passat i present es troben, es diu futur?

Aquesta exposició podria tractar-se d’una doble presentació fins que s’hi està més d’un minut davant de cada obra, és aquí on està el secret de les exposicions i de les obres d’art en general, aprendre-les a mirar pot ser tot un repte i s’ha d’entrenar la vista. Tal com diu el full de sala, es tracta d’una exhibició conjunta del retaule gòtic de Sant Esteve de Granollers (finals del s. XV i principis del s. XVI) i d’una selecció d’obres del fons del Museu de Granollers (pintures sobre fusta, encenser, un baül de fusta amb roba d’època a l’interior, algunes figures de fusta, un parell de matxets decorats, etc.), creant dos fils discursius entrellaçats que per una banda ens parla sobre la història del sant i d’altra banda sobre uns conceptes clau molt presents en el pensament contemporani amb cites a autors molt rellevants.

Les obres temàtiques que envolten el retaule, tenen una unió religiosa. No es vol mostrar només el retaule sinó que es vol relacionar amb qüestions actuals molt potentsi que estan prenent cada cop més importància. Respectivament són: la feminitat, a càrrec de María Zambrano i amb el Naixement de Sant Esteve, la responsabilitat segons Hannah Arendt i amb l’Ordenació de Sant Esteve al diaconat, l’aura de l’obra de l’art amb Walter Benjamin i amb la Glorificació del Sant, la defensa de la llibertat per Rafael Argullol i amb l’Alliberament de Galceran de Pinós, el poder de la paraula amb Italo Calvino i amb la Disputa amb els fariseus a la sinagoga, l’empatia envers l’altre segons Emmanuel Lévinas i amb la Lapidació de Sant Esteve, l’assumpció del cos propi per Manel Clot i amb el Descobriment del cos del Sant i, per últim, la necessitat de creure amb Zygmunt Bauman i amb la Princesa Eudòxia davant la tomba del sant.

En termes físics, la il·luminació està molt ben organitzada, es poden apreciar uns filtres de llum que hi ha als focus per donar més o menys intensitat a la llum en funció de les obres que es volen ressaltar i també per tal de que no cremin les obres. A més a més, el color triat per a les parets on hi ha penjades les obres, també crea una molt bona sensació visual i neutra, però tot i tenir molts encerts, trobo que té algun aspecte força rellevant a millorar. És una sala força àmplia i la distribució de les parets està molt ben aconseguida, tot i que també compta amb una altura que està desaprofitada, el retaule està disposat de forma horitzontalment, de manera que l’espectador, pot veure les mides i imaginar-se com seria muntat, tot i faltar-li algunes peces, però hi ha espai suficient per tenir el retaule muntat com ho fa el MNAC amb altres retaules (val a dir, que aquest retaule ha estat tot aquest temps al museu perquè es va vendre per tal d’aconseguir diners per a la construcció de l’Hospital de Granollers i ara ha tornat per a la exposició temporal). Tot i així, aquest breu retorn és una bona manera de conèixer el patrimoni artístic de la ciutat i suposa un orgull i una conscienciació cultural y patrimonial de la pròpia ciutat. També cal destacar el fet que a la ciutat es troba l’església de Sant Esteve on originàriament havia estat penjat aquest retaule, però malgrat la seva venta i les obres posteriors de l’església, ja no es conserva allà, però si es fa una visita a aquesta es poden apreciar els vitralls els quals estan basats en el retaule i es poden veure personatges com el rei David i Abraham, d’entre altres.

En definitiva, aquestes connexions serveixen per donar sentit al títol de l’exposició “Tabula Rasa” per relacionar passat i present a través del retaule, una de les peces artístiques més emblemàtiques de la ciutat.