"Jo no penso, jo faig"

El Museu de Granollers inaugura l’exposició “Artròpodes, centpeus, espiadimonis i llagostes de

mar”, una col·lecció d’obres de Magda Bolumar.

---

L’exposició sobre les obres de Magda Bolumar, artista referent en la segona avantguarda i en l’ús de xarpelleres per dotar les obres de vida i de personalitat per tal de crear un diàleg amb la natura, de forma molt personal. És una artista però les seves obres i la seva carrera també la defineixen com a innovadora i transmissora d’emocions amb tècniques noves i impactants, l’exposició també es centra en aquesta vessant i més humana i trencadora de Bolumar.

La diàfana sala, d’estil minimalista on destaquen les amplies parets semi-buides, els racons amagats i els colors terrossos, recorda al món exterior i el gran finestral que dona a un pati ple de natura reforça aquesta unió entre l’infinit món exterior ple de vida i el món interior creat per Bolumar i els seus insectes que busquen imitar aquesta llibertat. Tot i que el centre de l’exposició són les obres de l’artista del maresme, la sala agafa un important paper creant un espai idoni on exposar no només els seus insectes sinó també les sèries de collages i dibuixos fets sobre paper. La sala es podria definir com un caos controlat: el no saber on estan els límits de la sala, on hi haurà més racons inexplorats, la distribució asimètrica de les obres en els murs, la separació entre elles... tot controlat pel comissari Frederic Montornés. La sala, a més, crea racons amagats per on explorar una altra vessant de la Magda, la vessant més humana i valenta.

Aquests racons, tot i que massa amagats pel simple espectador i poc a la vista, marquen el canvi entre l’exposició que es centra en Bolumar i la intenció del comissionat per remarcar la vinculació de l’artista amb la ciutat. I és que en aquesta indagació cap a la figura humana de l’artista se’ns mostra la seva participació en el Premio de Pintura de Granollers, un certamen amb cert prestigi pel seu jurat més que notori amb Antoni Cumella i Cirici Pellicer encapçalant-lo. Era una convocatòria optima per artistes locals però també per artistes com Bolumar que ja havien enlairat el vol artístic i els servien com a mostrari de les seves tècniques i últimes obres.

Un cop centrats en les obres i els seus artròpodes, centpeus, espiadimonis i llagostes veiem l’expressivitat de la qual Magda es fa bandera. Dona la sensació de caos, d’incomprensió de la natura, però és aquí on entra la vessant crítica i on un veu que realment la natura és així. Bolumar busca representar la seva natura, una natura caòtica com la natura més real, i utilitza els insectes, animals tribals i insignificants en els que ningú s’hi fixa per deixar anar el seu interior. L’exposició es fa ressò de les obres propietat del museu, obres que presenta Bolumar pel certamen Premio de Pintura de Granollers i on es veu l’evolució des d’un inici més curós i delicat amb la tela de sac on prioritza l’aparença de l’obra per mostrar l’expressió exacte que vol transmetre fins a uns finals molt més caòtics i orgànics, apropant-se a la vida i a la naturalesa. Aquí és on resideix l’originalitat de les seves obres, en la tècnica, els materials i els usos i connexions que arriba a crear amb ells. Les seves obres, des de les primerenques fins les finals segueixen un patró: són obres sense títol. Això provoca que els sentiments no puguin ser vinculats amb un nom, ni tant sols amb un insecte en particular, l’insecte l’utilitza com a excusa per canalitzar el seu interior, l’abstracció que marca la seva obra fa impossible associar un nom, objecte o animal al que realment es vol expressar. L’exposició es pot resumir perfectament en una cita de la pròpia Magda, una cita per Time Out i comandada per Eugènia Sendra, on l’artista de Caldes d’Estrac culmina dient: “Jo no penso, jo faig i quedo tan integrada que acabo sent quadre, la tela, el color”.