Mónica Rikić: La Frankenstein del Raval
- Paula Quesada Domínguez
- 5 jun 2023
- 3 Min. de lectura
PODEN ARRIBAR A CONSIDERAR-SE LES IA COM ORGANISMES SENSIBLES?
L'exposició Hipertèlia, presentada per Mónica Rikić a l'espai La Capella del barri del Raval està centrada en qüestionar i experimentar sobre quines són les característiques que han de complir els sistemes artificials com les IA per tal de ser considerats organismes sensibles.
L'EXPOSICIÓ
Hipertèlia és una exposició plena d'actualitat que et fa reflexionar sobre el futur, l'elecció del tema per part Rikić no només parteix de la base del seu camp de coneixement personal sinó que a més és un tema en ple apogeu. Amb l'evolució de les tecnologies i l'aparició de programes d'intel·ligència artificial, com el famós Chat GPT, s'ha començat a plantejar com es desenvoluparà tot això en el futur i quin paper hi tindrem nosaltres. Aquesta exposició és la resposta de la Mònica Rikić davant d'aquestes incògnites.
"Cómo si fuera una doctora Frankenstein, Rikić nos lleva a reflexionar sobre nuestra responsabilidad ante lo que hemos creado. Una máquina que estamos dotando de las calidades biológicas que se asocian a los seres vivos, ¿se convierte en un ente sensible? "
S'obre així el debat entre la tecnologia i les humanitats, aplicant temes filosòfics als àmbits científics podem arribar a plantejar com serà el futur d'aquests sistemes cognitius artificials.
D'altra banda, l'artista ha sapigut representar plenament la seva reflexió utilitzant tan sols una paraula com a títol, hipertèlia és un terme mèdic que fa referència al creixement excessiu d'un òrgan que impedeix la seva funció habitual. Rikić està aplicant un terme de la biologia a objectes mecànics, i precisament aquesta comparació entre el que està viu i el que no és el debat entorn el qual es desenvolupa el fil expositiu. L'artista pretén comparar el creixement excessiu d'un òrgan amb el desenvolupament de la tecnologia que està impedint d'alguna manera el nostre funcionament habitual com éssers humans i com a societat, s'ha implementat en les nostres vides de manera que fins i tot han canviat radicalment els nostres hàbits i comportaments com a espècie.
L'exposició està estructurada en sis àmbits diferents: Gènesi, Simulació, Rèplica, Creació, Evolució i Revolució. Les obres són instal·lacions mecàniques artesanals que simulen certs comportaments que els fan semblar éssers vius. Cal destacar el que potser és el millor exemple, la peça escollida per l'àmbit d'Evolució, la qual consisteix en un gran panell que penja del sostre i que està conformat per un conjunt de teixits que simulen la carn, també hi té afegits una mena d'apèndixs mecànics que es mouen i simulen un òrgan, tot el conjunt recorda un teixit orgànic però està tot creat amb materials industrials. L'ús de l'espai expositiu està ben plantejat en general però certament l'última peça, corresponent a l'àmbit de Revolució, queda mig amagada precisament per l'obra anteriorment mencionada tot i que també és la que més lloc ocupa.
LA LOCALITZACIÓ
L'elecció de l'espai La Capella com el lloc on desenvolupar aquesta exposició és sens dubte molt interessant, d'una banda és un edifici reacondicionat que antigament era la capella de l'Hospital de la Santa Creu, un edifici de pedra del segle XV. L'organització que hi ha darrere d'aquest espai és l'Institut de Cultura de Barcelona i està dedicat precisament a artistes emergents com la Mònica Rikić. La combinació d'un espai antic amb una exposició dedicada a la tecnologia fa que es creï una atmosfera fins i tot esotèrica si tenim en compte la llum tènue i el soroll que fan els mecanismes de les màquines. D'altra banda, també cal destacar la localització, situada al barri del Raval de Barcelona, un barri marginat i pobre, contrasta una exposició d'aquest tipus en un lloc així, on probablement la majoria de la gent del barri no hi té interés en accedir perquè hi ha una barrera, no és una exposició amb una fàcil interpretació, sinó que es requereixen uns certs coneixements previs que et permeten arribar a la reflexió final de l'artista.
Comentarios