Naufragis. Història submergida;

O com obviar el llegat arqueològic català del país comporta un oblit cultural i històric

Aprofitant la gratuïtat del primer diumenge del mes, el passat quatre de juny vaig dirigir-me a un dels museus que passa més desapercebut dins del panorama cultural de la ciutat comtal: el Museu Arqueològic de Barcelona, situat al turó de Montjuïc (entre dos dels museus més visitats de la ciutat, tal com ho són el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Fundació Joan Miró), per així visitar les seves exposicions temporals del moment. La primera, i la principal fins a finals d’aquest any, és Naufragis. Història submergida, una mostra que busca traçar un recorregut històric i arqueològic a través de les restes del patrimoni subaquàtic català, així com posar en valor la labor que es duu a terme des del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya des del 1992 per la conservació i la restauració d’aquestes restes tan característiques.

En aquest sentit, la mostra s'organitza a partir de dues grans sales i quatre grans blocs temàtics que giren al voltant del món marítim. A la primera sala, la qual obra la mostra, trobem un espai circular articulat al voltant d’una figura vestida de submarinista; en aquest espai es crea una espècia de passadís imaginari, que envolta aquesta figura principal, que s’acompanya de vestigis que permeten explicar i exemplificar el funcionament, la història i anècdotes que es relacionen amb el món marítim català des d’una visió més global. A la segona sala, de grans dimensions, trobem un espai plantejat des d’un punt de vista més metodològic: amb exemples concrets d’excavacions arqueològiques del territori, alhora que també situa les problemàtiques que suposa l’extracció d’aquests elements del seu medi, així com les dificultats conservatives i de restauració un cop fora del mar.

Ara bé, el plantejament general de la visita, que seguint la web del Museu es descriu com una exposició per veure.... i viure!, pot acabar resultant una mica carregós; la zona expositiva (completament tenyida de blau, per tal de crear una experiència completa) està enfocada per ser un espai dinàmic, tota plena d’imatges, recursos audiovisuals i plafons anecdòtics, amb poc contingut explicatiu; semblaria una exposició enfocada a un públic familiar (que, de fet, era el majoritari a la mostra). De totes maneres, el contingut que ofereix es pot completar amb la resta de l’exposició permanent del museu (que segueix una línia molt més divulgativa), ja que ambdues mostres es troben connectades. Per tant, si no n’has quedat satisfet, o bé es vol ampliar la visita, sempre es pot acabar visitant la resta de l’espai expositiu.

De fet, en aquest sentit, el museu juga poc amb la carta del patrocini del territori: al trobar-nos al Museu Arqueològic de Catalunya, l’espectador s’esperaria trobar un espai dedicat a la promoció i a la divulgació del material arqueològic Països Catalans (ple de patrimoni per fer conèixer), sobretot a través de les exposicions temporals, de caràcter efímer, que permeten jugar molt més amb les temàtiques expositives. Si bé la zona permanent de la mostra abraça el conjunt del territori, les diferents exposicions temporals tracten molt per sobre la qüestió del patrimoni català com a carta patrocinadora; amb Naufragis. Història Submergida no saps amb que et trobaràs abans de començar la visita, ja que el títol no indica que l’exposició tracti sobre els vestigis subaquàtics catalans (el mateix passa amb la resta d’exposicions temporals de la institució, que com a màxim fan referència al llegat mediterrani per patrocinar-se).

Si comparem aquesta posició amb relació al patrocini que fan altres institucions semblants, com ara el Museo Archeologico Nazionale di Napoli (en tant que ciutat secundària respecte a la capital política i cultural del seu país), que dedica quasi totes les seves exposicions al llegat del sud d’Itàlia, parant especial atenció a la història i als vestigis de la pròpia ciutat de Nàpols (i voltants), trobem un salt autoperceptiu molt gran. Es podria argumentar que a Nàpols hi ha un llegat patrimonial més ric, però el cert és que, més aviat, aquesta problemàtica podria ser un resultat polític i cultural més aviat relacionat amb la gestió de les institucions catalanes. En qualsevol cas, val la pena visitar el Museu Arqueològic de Catalunya, el qual gaudeix d’una important mostra de patrimoni català que, degut a la seva proximitat amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, acaba passant desapercebut dins del context cultural del país.