Perifèria Botànica

De les males herbes als barris

L'Àngels Ribé ens mostra la seva obra i pensament a la Cúpula del Cementiri dels Caputxins de Mataró

L'exposició es troba a la Cúpula del Cementiri dels Caputxins de Mataró. Entrant a la cúpula, trobes un espai diàfan i clar amb una arquitectura neoclàssica on entra d'un oculus la llum natural del dia. Es crea una espècia d'ambient místic en el qual se't presenta l'obra d'Àngels Ribé. Al centre de la sala, sobre un altar, trobem un gerro segurament del s. XVIII-XIX, una antigalla en la qual hi descansa un ram de males herbes amb pols d'or de 18 quirats.

A un costat de la sala, es veu fotografiat el procés de creació: el cementiri de Mataró, les males herbes del mateix cementiri, Àngels Ribé recollint-les, col·locant-les en l'antigalla i després tirant-hi pols d'or.

El projecte té una filosofia al darrere al voltant del significat i concepció de les males herbes. Aquestes són concebudes pels humans -com indica el seu nou- un objecte de no-desig. Són aquelles herbes nascudes de forma no-voluntària, salvatge i que no se'ls hi poden treure un profit, com a mínim pels humans. L'artista entra en una reivindicació de com aquesta concepció pot ser errònia, ja que per petits insectes i animals sí que serveixen com a aliment, i al moment d'arrencar-les, els hi estem eliminant una font d'alimentació.

És interessant veure com l'exposició transcorre al cementiri antic de Mataró, en un barri marginat ple d'immigració i lluny del centre no només de Barcelona (pel simple fet d'estar a Mataró) sinó de la mateixa ciutat. Es podria fer un paral·lelisme entre el continent i el contingut de l'exposició, un paral·lelisme entre un cementiri abandonat per la creació d'un nou, situat en la perifèria i una zona poc recorreguda menys pels veïns del barri de Rocafonda, i les herbes com a planta no desitjada, substituïda per una més "útil", i en definitiva, marginada.

En la mateixa peça també trobem altres aspectes que sorprenen i són summament curiós. Al llarg del mes en què està oberta l'exposició, no hi ha ni un dia que sigui igual degut al deteriorament de les plantes. A l'estar collides, mortes, dia darrere dia trobem canvis en la seva conservació, convertint-la en una exposició efímera. El deteriorament de les 'males herbes' de mica en mica mostrava com petits insectes en què vivien en aquesta moren i cauen sobre la pols d'or, fent contrast amb aquesta. Veiem com en gairebé afecte immediat la "desaparició" d'aquestes plantes té com a conseqüència la mort dels éssers vius que viuen d'aquestes. D'alguna forma també aplicable al paral·lelisme amb la ubicació del lloc.