Visions immediates

Societat de masses, fotógrafa de moments no viscuts.

L'exposició "Visiones Expandidas" ubicada en una de les sales del CaixaForum de Barcelona del 27 d'abril al 20 d'agost del 2023, mostra obres estrictament fotogràfiques i estan organitzades de tal manera que il·lustrin el desenvolupament de la fotografia. Hi ha sis subgrups regits per tematiques: Luces, Movimiento, Alteraciones, Recrear mundos, La visión a prueba y Anatomías. Cadascuna d'aquestes marca una divisió i representa un capítol de la història de la fotografia, exposades separades ambientalment, fet que ajuda a l'enteniment i la claredat en el missatge que es vol transmetre als visitants.

Luces fa referència a l'origen, pel fet que aquest és l'element primari i primordial per a la fotografia. Les obres exposades en aquesta sala mostren l'estudi i la manipulació de la llum, donant peu a un nou llenguatge. En aquest context inicial, veiem obres fruit de diferents tècniques, inclús sense càmera. Els artistes d'avanguarda utilitzaven la tècnica del fotograma, la imatge sorgeix del contacte d'un o diversos objectes amb paper fotosensible. Les fotografies resultants s'integren en un context poètic i automàtic, que posteriorment s'endinsarà en la imatge en negatiu.

La fotografia és el mitja de la societat de masses, fou creat al voltant del 1830 a França en un context revolucionari. Sense els avenços tècnics que van esdevenir no hagués estat possible la fixació de les imatges, la reducció del temps d'exposició, la disponibilitat de la càmera per a gran part de la població... la fotografia es va convertir en immediata, adjectiu que defineix la cultura de masses. La població volia dir "Jo he estat aquí", però mantenint el vessant racionalista, vivint el moment, posteriorment admirant i conservant la fotografia. Actualment, només volem dir que van estar en aquell lloc, però no vivim el moment ni gaudim dels records que ens porten les imatges, perquè no els produïm.

Rheinbraun I, August 21-22, 2006 de Vera Lutter és una imatge políptica realitzada amb càmera obscura, instrument anterior a la fotografia. L'artista s'interessa a representar les restes que romanen del pas del temps, en àmbits discordants. Les imatges tenen una feina d'apropament, ja que es creen estructures tancades perquè el llum només entri per un punt, la base és un contenidor i es recobreix amb paper sensible. Aquest procés fa que la imatge resultant esdevingui única i en negatiu. El que representa és la monumentalitat dels punts d'extracció de carbó com a destructors de la flora local, evocats per les grans dimensions de l'obra i el que transmet.

Malgrat que l'artista tingui la voluntat de capturar el temps, representa mitjans que el destrueixen. La tècnica escollida té un vessant simbòl·lica i poètica, ja que aprofita la força de la imatge en negatiu per donar profunditat al tema en qüestió. La monumentalitat del procés per crear la imatge es posa en paral·lel amb la representació de l'esforç de les societats industrials acabats en ruïnes.

En cada sala respectiva a les temàtiques hi havia una mena de "Fotomató" perquè els visitants experimentessin els canvis en la fotografia, evocant les obres dels artistes.